A casa tenim una taula amb un parell de bancs de pedra, i per poder-hi tenir ombra hi ha una campsis que any rere any creix d’una manera desmesurada i fa que aquell trosset sigui fresquet i fantàstic al migdia, quan fa una calor brutal.
Aquests dies estan sortint totes les flors de la planta. He fet un seguiment dia a dia amb la càmera de fotos perquè veieu com van canviant a mida que passen les hores.
La campsis a la tardor perd totes les fulles i les flors, fa un merder de brutícia impressionant, però les branquetes que queden pelades són ideals per encendre el foc a la llar de foc en ple hivern. A la muntanya, tot s’aprofita. Durant la resta de l’any, no demana molt de temps, la humitat de l’hivern i el fred l’agunta perfectament, igual que la sequera de l’estiu. Una planta més que agraïda.
La del títol del post sóc jo… Una imatge val més que mil paraules… Aquestes 
Acabem de plantar fa pocs dies aquesta estupenda planta d’
