Sí, són les cireres del nostre cirerer! Aquest any n’hem pogut menjar! Com es veu a la foto, els ocells han estat més ràpids que nosaltres i ja s’havien fotut el banquet quan nosaltres vam anar a collir-les. De totes maneres, un gust menjar cireres del teu arbre. Són de les àcides i dures. A mi, la veritat, m’agraden més les picotes, carnoses i més fosques i dolces, però bé, fa molta il.lusió.
L’any passat no en vam poder menjar. Just quan van sortir les flors, que després es converteixen en les cireres, va venir una setmana de pluja i vent brutal i tot se’n va anar a fer punyetes. No en va quedar ni una. Aquest any, el final d’hivern i la primavera han estat plujosos però no salvatges i el senyor cirerer ha pogut donar fruits. L’any que ve, correrem més que els ocells.
