La del títol del post sóc jo… Una imatge val més que mil paraules… Aquestes clavellines que veieu a l’esquerra fa un parell de setmanes estaven precioses, tenien mil flors i donava gust de veure-les. A més, totes han sobreviscut a l’hivern, que ha sigut força fred i s’ha endut un munt de plantes pel davant. Doncs bé, de sobte, les pobres fan aquesta pinta tan fastigosa. Hem anat a consultar el nostre noi-garden de capçalera (una joia de paio) i ens ha dit que tot pinta que les hem regat massa. Hem ofegat les clavellines!!!
Hem comprat un abonament líquid que diuen que és miraculós miraculós (és fosc i taca molt… i no avisen) i aquest cap de setmana les transplantarem a una jardinera de fusta on creiem que viuran millor. Comença l’operació Salvem les pobres clavellines. Seguirem informant.
nena!!
muy buena idea, este blog!!
estaré muy atenta a tus vicisitudes y alegrías. ya sabes que es de los temas que más me gustan en el mundo.
ya estoy a la espera del siguiente post!
beijos
Grande la categoría “Desastres”. Seguiré el blog con pasión!